Els nous clàssics

El rock ja té més de 50 anys de vida, i si bé és veritat que en el panorama d’ara mateix segueixen pul•lulant velles glòries que arrosseguen una decadència habitualment molt mal dissimulada, i que a vegades ens ofereixen espectacles ridículs o inclús patètics, també és innegable que d’altres han sabut mantenir la dignitat i una coherència personal i artística al llarg dels anys. En qualsevol cas, uns i altres formen part de la història del rock, de la nostra història en definitiva, i mereixen un racó en qualsevol emissora musical digna d’aquest nom. A tots ells els podem anomenar els nous clàssics.

A més, d’alguna manera aquests nous clàssics són part també del present. Sense Kraftwerk no s’explicaria l’explosió actual del techno, per posar un exemple. I Beach Boys, Bob Dylan, Neil Young o els Beatles segueixen essent versionats (i imitats) un i altre cop pels grups de les noves fornades.

A ELS NOUS CLÀSSICS volem apropar-nos a aquests grans del rock des d’un angle diferent. Encara que alguns capítols tenen l’estructura i el plantejament típic d’una biografia musical sobre un grup o intèrpret, la major part volen incidir més aviat en un moment determinat i concret de la seva vida i la seva obra: un àlbum transcendental, un periode especialment significatiu de la seva vida personal o artística.

Josep Cuèllar.