Aquest dissabte, dia 23 de maig, a partir  de les 5 de la tarda, The Cure seran, per segona setmana consecutiva, els protagonistes del Directes de la mà d’en David Ràfols. Ell mateix ens presenta aquest segon capítol:

En aquesta ocasió escoltarem la 2a part del concert Trilogy de The Cure, gravat durant les nits del 11 i 12 de novembre del 2002, al recinte Tempodrom de Berlin. Recordem que Trilogy va ser ideat pel líder de la banda Robert Smith, per homenatjar el 20è aniversari de la publicació del treball “Pornography”, que tancava l’etapa més gòtica de The Cure entre els anys 1980 i 1982. En aquest concert tocaven íntegrament els temes dels treballs “Pornography”, “Disintegration” i “Bloodflowers”. Si en un “Directes” anterior vam escoltar la primera part, tots els temes del “Pornography” en el mateix ordre que surten en el LP, en aquesta ocasió toca escoltar la segona: tot el treball “Disintegration”.

“Disintegration” és el 8è treball en estudi de The Cure, i va ser llançat el 2 de maig del 1989, 7 anys després del “Pornography”. En aquests 7 anys, la banda va editar ni més ni menys que 4 treballs, i va aconseguir grans èxits comercials com “Let’s Go to Bed”, “The Walk”, “In Between Days”, “Close to me”, “Why can’t I be you” o “Just Like Heaven”. Però com ja vam comentar en la primera part del Trilogy, The Cure sempre té un retorn a l’etapa gòtica que més els caracteritza.  Així doncs, després d’un any de descans del “Kiss me Kiss me Kiss me”, The Cure van presentar “Disintegration” en el seu moment més madur, i en contra de l’opinió d’Elektra Records, que li van dir a Smith que estava cometent el seu “suïcidi comercial”. I és que “Disintegration” suposava un retorn al gòtic, tant per estètica com per composició. Però és clar, no va ser el mateix la promoció d’aquest treball com el de “Pornography”, ja que en aquest cas van treure fins a 4 singles, que avui anirem escoltant entre tot el setlist del concert Trilogy.

“Disintegration” ho tenia tot: estava basat en els sintetitzadors i en els efectes de guitarra, en ritmes i percussions denses i cavernoses, presentava temes melancòlics, lletres sinistres, i fins i tot temàtiques alegres però amenitzades amb tocs de teranyines. Aquest treball va ser el més exitós de la banda, i considerat per molts crítics musicals com l’obra mestra de The Cure.

El programa, que també es podrà escoltar el diumenge dia 24 a les 8 del vespre, inclou en la versió en podcast (descarregable a través d’aquesta web) un extra de 13 minuts de durada.

.