Anem al popArb

El festival de música catalana independent que deu la meitat del seu nom i una bona part del seu encant a la població gironina d’Arbúcies ha celebrat els dies 25 i 26 de juny el seu sisè aniversari amb un públic fidel a qui ha correspost amb molta entrega.

Encara que molts dels grups programats en aquesta edició estan habituats a tocar ja davant d’audiències més numeroses que els 4.000 assistents que ha tingut el festival, per molts d’ells la tornada a Arbúcies cada estiu és com un ritual de la mateixa manera que ho és pels espectadors, que comparteixen en secret el privilegi de poder viure en intimitat els concerts d’alguns grups que el popArb, des de la seva primera edició l’any 2005, ha vist créixer fins que han sigut prou grans per anar-se’n de casa. Però, per sort, molt d’ells cada any es recorden de tornar a la cita, com quan les famílies es reuneixen per Nadal. I així és com es viu la música a Arbúcies.

Aquesta és l’atmosfera que es respira en un festival a petita escala que deixa sentir la música a flor de pell, sense empentes ni aglomeracions però amb una pressa excessiva de tallar els concerts al minut 50, i que estaria bé relaxar per permetre a tothom fluir encara més i oblidar-se de les urgències del dia a dia. Alguns dels que enguany han passat pel popArb (varis d’ells ja per tercera vegada) són Mishima, Standstill, Sanjosex, Mendetz, Will Johnson + Anímic, Delafé y las Flores Azules, Roger Mas, The Pinker Tones…

Text i fotos: Júlia de Balle