Mono al Directes

Arriba una nova edició del Directes, en aquesta ocasió a càrrec de la Júlia de Balle i en Miquel Gómez, que ens proposen d’escoltar a la formació Mono. Ells mateixos ens els presenten:

MONO sonen en un stereo absolut i embolcallat, ben allunyat del que inicialment podria significar el seu nom. Aquest grup fundat a Tokyo el 1999 ha mantingut els seus membres inicials fins el dia d’avui, i els podem considerar com el paradigma del so post-rock no anglosaxó (equivalents en importància a Mogwai (GB) i Explosions in the Sky (EEUU)). Es tracta d’una banda instrumental que, respecte les altres dues esmentades abans, es diferencia perquè beu de la música clàssica i d’harmonies pròpies de les bandes sonores, creadores de passatges d’un lirisme i una bellesa molt colpidora. Aquestes harmonies, però, no venen soles, en les seves llargues composicions, que fàcilment arriben als 10 minuts, hi ha també temps pel soroll, la intensitat i un virtuosisme que no prové de solos exhibicionistes, sinó de complexes superposicions d’harmonies que construeixen un so original i propi, veritablement incomparable.

En el directes d’avui repassarem l’únic àlbum en directe editat oficialment pels japonesos, Holy Ground: NYC Live With The Wordless Music Orchestra (2010), on la banda col·labora amb l’orquestra novaiorquesa “The Worldless Music Orchestra”, especialitzada en la fusió entre la música clàssica i el rock. Seat back and enjoy.

Etiquetat com a: directes.