Nuevo Catecismo Católico al Directes

Aquesta setmana, a Directes, ens endinsem en un document sonor que captura l’essència d’una banda que ha resistit tres dècades de canvis, silencis i renaixements. Parlem de Nuevo Catecismo Católico, una de les formacions més singulars del punk-rock basc, hereva d’aquella escena crua i irreverent que va marcar els noranta i que encara avui manté una aura de fidelitat i autenticitat difícil de trobar. El motiu és la publicació de El fuego y la palabra, un directe enregistrat el 18 de novembre de 2017 a la Casa de Cultura Intxaurrondo de Donostia, en el concert de celebració del 25è aniversari del grup. Un aniversari que no només commemora una trajectòria, sinó una manera d’entendre el rock.

NCC va néixer el 1992 de les cendres de La Perrera, una banda que ja havia remogut l’underground estatal. Els germans Arturo i Gonzalo Ibáñez van decidir continuar aquell camí sense concessions, construint un so que mirava de cara als Ramones, al garatge més brut i al hard rock més directe. En una època en què Internet “estaba en pañales” i la música circulava per fanzines, cintes i concerts de sala, NCC es va convertir en una banda de supervivència, d’aquelles que creixen a base de carretera, suor i amplificadors. Una banda que, malgrat els canvis constants de formació, va mantenir sempre una actitud ferma i una identitat inconfusible.

El fuego y la palabra és, en aquest sentit, molt més que un directe: és una fotografia sonora d’allò que NCC ha estat i continua sent. El disc sorprèn per la seva qualitat: “gran sonido en todas y cada una de las pistas”, diu la crítica, i és cert. No hi ha soroll infernal, no hi ha aquella boira sonora que sovint acompanya els directes punk. Aquí tot és clar, potent, fidel, com si la banda hagués decidit demostrar que la seva energia no necessita distorsions per ser demolidora.

El repertori és un viatge complet per la seva discografia. El concert obre amb Prefiero estar en el suelo i tanca amb Soy un aberrante, dos himnes que defineixen perfectament la seva manera d’entendre el rock: ràpid, sec, sense floritures. Entre mig, desfilen peces imprescindibles com Generación perdida, Aquí llega Dios, Mezclando los problemas con alcohol, Noise!! Noise!! o To Hell & Back. Temes que, malgrat haver estat enregistrats fa dècades, continuen sonant actuals, urgents, necessaris.

La formació del directe és una de les més sòlides que ha tingut el grup: Eneko Etxeandia i Gonzalo Ibáñez a les veus, Arturo Ibáñez a la guitarra i també a la veu, Iker Illarramendi a la segona guitarra, Arturo M. Zumalabe a la bateria i Beñat Bergara al baix i als cors. Tres veus, dues guitarres, una base rítmica contundent i una actitud que no ha canviat en trenta anys. Aquesta combinació dona al directe una varietat i una profunditat que el fan especialment atractiu, tant per als fans de sempre com per als qui s’hi apropen per primera vegada.

Escoltar El fuego y la palabra és escoltar una banda que ha crescut sense pressa, sense estratègies de màrqueting, sense necessitat d’adaptar-se a modes. Una banda que ha mantingut la seva essència intacta i que, en aquest directe, la mostra amb una honestedat desarmant. És un disc que “deja contentos a los seguidores de siempre y les procura algunos nuevos”, com diu la crítica, i és difícil no estar-hi d’acord. Hi ha pocs directes que capturin tan bé la identitat d’un grup, i aquest n’és un.

Us convidem a compartir amb nosaltres aquest viatge sonor, a redescobrir una banda que ha deixat una empremta profunda en l’escena del rock estatal i a celebrar un llegat que continua viu, vibrant i necessari. El fuego y la palabra és, en definitiva, un homenatge a una trajectòria i a una manera d’entendre la música que no s’ha doblegat mai.

El programa, presentat per l’Àngel Serrat, es podrà escoltar a l’streaming en directe de Ràdio 90 el dissabte 26 de setembre de 2026 a les 5 i el diumenge a les 4 de la tarda. A partir de dilluns el trobareu en format pòdcast per a l’escolta o la descàrrega al web de l’emissora.

Tagged as: directes.