Puagh al Directes

Aquest proper dissabte, dia 27 de maig, a partir  de les 5 de la tarda, i de la mà de l’Àngel Serrat, arriba una nova edició del programa Directes, que tindrà com a protagonistes als Puagh. Ell mateix ens els presenta:

Aquesta setmana a Directes recordarem els Puagh, en el seu treball “El último concierto” que tal com diu el seu nom va servir per tancar la seva carrera de 26 anys sobre els escenaris, jugant a casa, els dies 26 i 27 de gener de 2007 a Casa Babylon de Valladolid, la seva ciutat natal.

En aquest directe fan un repàs als seus 10 treballs, passant per temés més hardcore fins a arribar a temes més skatalítics.

Puagh han estat una banda de hardcore/punk  referent a l’Estat. Juntament amb altres formacions com Sin Dios a finals dels 90 varen donar una important empenta a l’escena anarcopunk, no només a la península sinó també a llatinoamèrica.

Genesis al Directes

Aquest dissabte, dia 13 de maig, a les 5 de la tarda, a Directes podreu escoltar Genesis, en un recull de diversos concerts que es van celebrar entre el 1973 i 1974.

Genesis ha estat una banda que als 70 van ser tot un referent dins el món del rock simfònic, estava formada per cinc membres: Peter Gabriel, veu solista i líder indiscutible del grup, Tony Banks con a teclista, Mike Rutherford com a baixista, Steve Hackett a les guitarres i Phil Collins a la bateria.

Genesis van ser tot un revulsiu dins al món del rock als 70, amb uns temes que es poden considerar petites gran obres simfòniques i que van donar nom a aquest estil.

Peter Gabriel sempre va estar al capdavant del grup,amb una creativitat desbordant,va impulsar la banda als primers llocs del rock simfònic. Però al 1974 Peter Gabriel deixa la banda i a partir de llavors, tot i que la banda continua amb Phil Collins com a veu solista, els seus temes es tornen molt més comercials.

Nosaltres avui a Directes us volem fer arribar tot un recull dels seus temes més destacats de la seva primera època amb Peter Gabriel com a veu solista.

Antoni Rubi us acompanyarà durant el trajecte, que tindrà una durada d’uns seixanta minuts, benvinguts al món del rock simfònic de Genesis.

Twisted Sister al Directes

Aquest proper dissabte, dia 29 d’abril, a partir  de les 5 de la tarda, i de la mà d’en Javi Garrigós, la banda de hard rock Twisted Sister, serà protagonista d’una nova edició del programa Directes.

Formats a Nova York a l’any 1973 pel guitarrista Jay Jay French, van començar la seva trajectòria molt influenciats per en David Bowie, Alice Cooper i Kiss, però no va ser fins al 1976, quan es va incorporar el vocalista Dee Snider, que el grup va començar a despuntar gràcies a les composicions del cantant i les seves habilitats com a frontman. Amb una imatge glam però alhora grotesca i agressiva, i unes cançons directes i potents, van aconseguir la fama mundial amb l’edició del seu tercer treball “Stay Hungry”, àlbum on es pot trobar el seu mític tema “We’re not Gonna Take It”.

El disc protagonista d’aquesta setmana, “Live at Hammersmith”, va ser enregistrat el 15 de juny de 1984 durant la gira de “Stay Hungry”, però no va ser editat fins al 1994. Cançons directes i agressives de hard rock amb un punt metàl·lic es el que trobarem al llarg d’aquest disc, on el gran frontman i vocalista, Dee Snider desplega tot el seu potencial.

Així doncs, una petita mostra de la banda sonora de la dècada dels 80 més macarra i rockera , Oh Yeah !!

Directes amb Jerry Garcia Band

Aquest dissabte, dia 22 d’abril, a partir  de les 5 de la tarda, i de la mà d’en Ton Torné, gaudirem d’una nova edició del programa Directes, que en aquesta ocasió té com a protagonista a la Jerry Garcia Band. El mateix Ton ens en fa cinc cèntims:

Actuació a l’agost de 1990 a San Rafael (Califòrnia) del líder de Grateful Dead, Jerry Garcia amb la seva banda.

Cantant, compositor i excel·lent guitarrista que bevia tant del rock psicodèlic, el blue-grass, el folk, el jazz, etc., a part d’estar amb els Dead, de tant en tant, actuava en solitari per mostrar la seva cara més eclèctica i versionant els seus referents.

En aquest doble àlbum en directe toca diversos temes de Bob Dylan (com oblidar la gira amb el mestre de l’any 1987, Dylan and The Dead?): “Tangled up in Blue”, “I shall be released”, “Simple twist of fate” i “Señor”. D’en Lennon el “Dear Prudence” del Doble Blanc dels Beatles, “Stop that train” de Peter Tosh, “Evangeline” dels Lobos, “The way you do the things you do” dels Miracles, “Get out of my life” d’Allen Toussaint, “The night they drove old dixie down” dels The Band i “Deal”, un tema composat per Garcia i Robert Hunter, artista contra-cultural i maleït, entre d’altres.

Això sí, l’esperit de “jam band” perdura, és a dir s’allarguen els temes com xiclets, improvisant i donant-li la volta als temes, tot això amb el seu fi estilisme i la seva peculiar veu aguda que només es va poder apagar d’un atac de cor mentre es recuperava en una clínica de desintoxicació l’any 1995.

Un Directes per fruir d’un personatge mític de l’escena californiana.

Slowdive al Directes

Aquest proper dissabte, dia 8 d’abril, a partir  de les 5 de la tarda, i de la mà de la Júlia de Balle i d’en Miquel Gómez, arriba una nova edició del programa Directes, que en aquesta ocasió té com a protagonista als Slowdive.

A la localitat anglesa de Reading, l’any 1989, neix de la mà de Neil Halstead i Rachel Goswell la banda Slowdive. Amics des de petits, Halstead i Goswell hi posen veu i guitarra i més endavant s’uneixen altres membres per donar forma a aquest grup amb sonoritat shoegaze, dream pop, indie rock i ambient.

Amb limitacions per arribar al gran públic en un principi, en part per coincidir amb el moment d’eclosió del britpop (i la seva proposta estilísticament oposada), la seva trajectòria és testimoni d’una clara voluntat independent, aliena a les modes i als dictats de les discogràfiques.

Després d’un llarg impàs en què Slowdive va deixar de funcionar (1994-2014) i van sortir projectes paral·lels per part d’alguns dels músics integrants, com ara Mojave 3, el 2014 tornaven amb força, una àmplia gira mundial i un públic expectant ja madur per reconèixer la seva estela de banda de culte i el gran llegat que han generat en forma d’influència en moltes bandes posteriors.